Los YoGa 2022 / Els YoGa 2022

Después de la parada obligada del año 2021, en que la pandemia nos afectó a todos, este año el colectivo Catacric (Catalans Crítics) vuelve a la carga.

Tras reunirnos en la tarde del 12 de marzo de 2022, en un céntrico lugar de Barcelona, los Catacric (con alguna jubilación entre sus miembros) ha decidido otorgar sus 32º anti-premios YoGa a lo peorcito de la producción cinematográfica del año 2021. Dejamos en paz el cine de 2020, que bastante tiene el pobre.

Así que, en sus deliberaciones, el jurado, anónimo y mutante, como cada año desde hace 32 inviernos, ha tenido en cuenta las apreciaciones, comentarios y sugerencias de los lectores de esta web y de diferentes redes sociales.

CINE EXTRANJERO:

Peor filme: YoGa ‘Titanbluff’, a TITANE, de Julia Ducornau.
Peor director: YoGa ‘Un defecto óptico’, a WES ANDERSON, por ‘La crónica francesa’.
Peor actor: YoGa ‘Cry Macho’, a ADAM DRIVER, por ‘El último duelo’ y ‘Annette’.
Peor actriz: YoGa ‘Ay mamas’, a las actrices de ‘No mires arriba’ (MERYL STREEP, JENNIFER LAWRENCE y CATE BLANCHETT).

CINE ESPAÑOL

Peor película: YoGa ‘Tigretones de papel’, a ‘POLIAMOR PARA PRINCIPIANTES’, de Fernando Colomo.
Peor director: YoGa ‘Pegado a ti’, a MAR TARGARONA, por ‘Dos’.
Peor actor: YoGa ‘Sin corona y sin valor’, a JOSÉ CORONADO, por ‘Way Down’ y ‘La familia perfecta’.
Peor actriz: YoGa ‘Quo Vadis, Paz?’, a PAZ VEGA, por ‘La casa del caracol’ y ‘El lodo’.

PREMIOS ESPECIALES:

YoGa ‘El mal patrón’, a la televisión municipal de Barcelona, BETEVÉ, por el despido de varios trabajadores y la supresión de sus programas culturales.
YoGa ‘Cortocircuito’, a la ACADEMIA DEL CINE CATALÁN, por premiar a actores no profesionales.
YoGa ‘Incompentencia oficial’, a ‘MATRIX RESSURECTIONS’ y ‘ETERNALS’.

YoGa ‘UNO DE NUESTROS’, a la Asociación de Prensa Extranjera de Hollywood por su mala praxis con los Globos de Oro.

---

Versió en català

Després de la parada obligada de l’any 2021, quan la pandèmia ens va afectar a tots, aquest any el col·lectiu Catacric (Catalans Crítics) torna a la càrrega.

Reunits a la tarda del 12 de març de 2022, en un cèntric lloc de Barcelona, els Catacric (amb alguna jubilació entre els seus membres) ha decidit atorgar els seus 32è anti-premios YoGa al pitjor de la producció cinematogràfica de l’any 2021. pau el cinema del 2020, que força té el pobre.

A les seves deliberacions, el jurat, anònim i mutant, com cada any des de fa 32 hiverns, ha tingut en compte les apreciacions, comentaris i suggeriments dels lectors d’aquesta web i de diferents xarxes socials.

CINEMA ESTRANGER:

Pitjor film: YoGa “Titanbluff” a TITANE de Julia Ducornau.

Pitjor director: YoGa “Un defecto óptico” a WES ANDERSON per La Crónica francesa.

Pitjor actor: YoGa “Cry Macho” a ADAM DRIVER per El último duelo i Annette.

Pitjor actriu: YoGa “Ay mamas” a les actrius de No mires arriba (MERYL STREEP, JENNIFER LAWRENCE i CATE BLANCHETT).

CINEMA ESPANYOL:

Pijtor film: YoGa “Tigretones de papel” a POLIAMOR PARA PRINCIPIANTES de Fernando Colomo.

Pitjor director: YoGa “Pegado a ti” a MAR TARGARONA per Dos.

Pitjor actor: YoGa “Sin corona y sin valor” a JOSÉ CORONADO per Way Down i La familia perfecta.

Pitjor actriu: YoGa “Quo Vadis, Paz?” a PAZ VEGA per La casa del caracol i El Lodo.

PREMIS ESPECIALS:

YoGa “El mal patrón” a BTV per l’acomiadament de treballadors i la supressió de programes culturals.

YoGa “Cortocircuito” a l’ACADÈMIA DEL CINEMA CATALÀ  per premiar actors no professionals.

YoGa “Incompentencia oficial” a MATRIX RESSURECTIONS i ETERNALS.

YoGa “UNO DE LOS NUESTROS: A l’Associació de Premsa Estrangera de Hollywood per la mala praxis amb els Globus d’Or.

Merinero i els seus 'amics'

El nostre col·lega madrileny Jotacortijo (segur que recordareu els seus Botatoes) escriu un divertit comentari sobre Fernando Merinero i la seva pel·lícula Un millón de amigos, a l’entrada referida a l’Almodóvar, que no podem deixar de destacar com mereix:
«Por cierto, para nuestros premios de anticine supongo que no se os habrá escapado la última bazofia de Fernando Merinero, Un millón de amigos, estrenada, vista y no vista recientemente. El tío se lo toma con humor, porque en su boletín informativo, o lo que sea, incluso anota las críticas que ha recogido su esperpento. (…) La cinta parece que trata de ser una parodia de El desencanto (El Mundo). Fue la película que más me sorprendió… a los 10 minutos estaba tronchándome de risa (El País). Jurdao y Merinero, el nuevo dúo dinámico de la caspa patria (Málaga Hoy). El film debería ser obligatorio en cualquier escuela que enseñe, más que conocimientos académicos, sencillamente a vivir (Fotogramas). Profeta de la pereza… Apenas una ocurrencia artificiosa, poco más que telebasura exótica (Metrópoli). (…) En fin, que los hay con más moral que el Alcoyano».
Gràcies company, perquè… s’ha vist la peli a Catalunya?
Potser sí… però mentiriam si diguéssim on.

La Berlinale 2008

Per fugir dels comentaris propis sobre la recientísima lliurament de premis de la Berlinale, us dejamos en aquest espai algunes frases de dos reconeguts crítics de cinema madrilenys. Avís a navegants: cap d’ells sembla molt d’esquerres… Un altre avís: el cinema d’esquerres no té per qué ser tan avorrit com el d’algunes pel·lícules de Constantin Costa-Gavras.

Oti Rodríguez Marchante, en el seu bloc del diari ABC: “Rares vegades encert en les meves prediccions dels premis. Aquesta vegada, tampoc. Or per a la brasilera Tropa d’elit. Premi Especial del Jurat per a la britànica sobre Abu Ghraib… Es nota que qui portava el cotarro del jurat era l’amic Constantino. Costa Gavras sap el que vol i sap el que premia.” En l’edició escrita, el crític remata un poc més a la sempre impagable Isabel Coixet: “També se’n va anar com va venir, i el cinema espanyol, com no va arribar a venir, doncs no ha calgut que se’n vagi.”

Carlos Boyero, en el diari El País, ha quedat descansat escrivint durant el Festival de Berlín. Aquest mateix matí, garrotada a Costa Gavras (president del jurat), garrotades als premiats, garrotades a tort i a dret… No se n’ha salvat ningú.
Algunes frases seves: “I vist allò vist en aquesta espessa i torturante Berlinale, abarrotada de cinema tan pretensiós com inútil, tan grisenca com oblidable”; “El director José Padilha descriu aquest esglai real amb vocació de documentalista, amb una estètica que a vegades s’acosta al videoclip de luxe, amb capacitat per impressionar a l’aterrit tafaner”; “També és conseqüent amb la conscienciada mentalitat i amb les addiccions temàtiques de Costa Gavras que el premi del jurat li hagi caigut a Standard operating procedur, un documental revestit molestamente amb l’opulència tècnica de les superproduccions”; “Em resulta antipàtica, aspra, monòtona, agressiva i esperpèntica Pous d’ambició, però seria insensat no reconèixer l’hipnòtic estil visual i la recargolada personalitat del seu creador Paul Thomas Anderson”.
I la demolidora perla final: “Ha estat una Berlinale avorrida, lamentablement previsible, en la tediosa línia dels últims anys. Al fet pitjor és que el mercat del cinema amb inquietuds i suposadament artístic no dóna per més (…) vull pensar que s’està fent un cinema atractiu en qualsevol lloc de l’univers, però cada vegada és més complicat encontrártelo en els festivals fàtuament convençuts de la seva immensa transcendència.”

Indignats

Fa uns dies va saltar la notícia: l’Acadèmia de Cinema d’Espanya va decidir anul·lar la presència en la gala dels Goya dels curtmetratgistes, amb l’excusa d’escurçar i agilitar la cerimònia. Home, però si els joves eren el millor d’una gala habitualment avorrida!
Bé… doncs els afectats han creant «una plataforma d’expressió col·lectiva sense representants oficials, que permeti traslladar a l’Acadèmia inquietuds concretes, començant per aquesta carta i un petit qüestionari per mesurar la nostra indignació», així com una llista de correu a la qual un pot subscriure’s.
La direcció, evidentment, Indignats.

Maria Rosa Duran ens ha fet arribar la noticía de que ja han penjat el video de la festa de La Claqueta en aquesta direcció de Vídeo Google. Que vostès el disfrutin (i sonriguin) bé.

Pedrooo!!!

El nostre bon amic Pedrooo Almodóvar ha arrasat en la gal·la dels Premis Goya d’anit, i això que no estava en la sala. «Si haguessis vingut, com a mínim t’haguessis dut dos» li va dir un José Corbacho en un moment que encara no havia arribat la Grosa. Ai… i un dels nostres (potser també aquest any), Carles Benpar, va repetir (se) en molts sentits. Be, a falta menys per a l’altra gal·la, la dels YoGa….