El colectivo Catacric es un nombre inventado a partir del nombre de quienes los formamos: un puñado de críticos de cine catalanes (CATAlan CRítiCs, de ahí viene lo del logotipo). Pero, eso sí, somos la facción más cachonda, porque la otra, la seria, nunca acude a nuestras reuniones.
Como tal colectivo, somos un grupo anónimo y mutante: todos sabemos quienes somos, pero no nos gusta la publicidad, la fama ni los sobornos… Claro que eso depende de cuanto nos paguen…
Es posible que seas un amante de los premios de cine. Los hay a montones. Empezando por los Oscar de Hollywood y acabando por los Goya del cine español. Todos esos sesudos jurados se empeñan en escoger una película de entre tres o cinco candidatas; un director, actor o actriz entre otros tantos directores, actores o actrices…
Y, mientras tanto, existen decenas, ¡qué digo!, centenares de malas películas que desfilan por nuestras pantallas. Así que, un buen día de 1989, el colectivo Catacrics decidió crear los Contrapremios de Cine YoGa que, como habrás imaginado, son todo lo contrario de unos galardones de cine.
Desde entonces concedemos los YoGa de cada año, más o menos entre la concesión de los Goya y la de los Oscar. Ya sabemos que no es un nombre original, pero no se nos ocurrió otro para burlarnos de los pesados Goyas (¿Yasgo? ¿Sayog? ¿Gasoy? ¡YoGa!). Así que, si alguien desea enviarnos una sugerencia mejor, puede hacerlo…
Tampoco hemos inventado nada nuevo: la generación de periodistas precedente inventó los Pepe de Barro y nuestros colegas norteamericanos de la The Golden Raspberry Award Foundation (algo así como Fundación de los Premios Frambuesa Dorada) entregan sus Razzies.
El col·lectiu Catacric és un nom inventat a partir del nom dels qui formem el grup: crítics de cinema catalans (CATAlan CRÍtiCs, d’aquí surt el nom i el logotip). Però, això sí, som la facció més divertida, perquè l’altra, la més seriosa, mai vol venir a les nostres reunions.
Com a col·lectiu, som un grup anònim i mutant: tots sabem qui som, però no ens agraden la publicitat, la fama, els soborns… … va… vinga… depèn de quant ens paguin, ha, ha, ha…
És posible que siguis un amant dels premis de cinema. N’hi ha un munt… Pots començar pels Oscar de Hollywood i acabar pels Goya del cinema espanyol. Tots els jurats d’aquests premis han d’escollir una pel·lícula d’entre tres, quatre o cinc candidatures; un director, un actor o una actriu, d’entre uns quants directors, actors o actrius…
Hi ha, però, centenars de films dolents que s’estrenen i desfilen per les nostres pantalles comercials… Així que, un bon dia de l’any 1989, el col·lectiu Catacric va decidir crear els contra-premis de cinema YoGa que, com t’hauràs imaginat, són els premis contraris als galardons habituals: uns contra-premis.
Des d’aleshores nosaltres donem els YoGa de cada any, més o menys entre la cerimònia dels Goya i la dels Oscar. Ja sabem que no és un nom massa original, però no se’ns en va ocòrrer cap altre per a riure’ns dels ‘ensopits’ Goyas: (els Yasgo? Els Sayog? Els Gasoy? Va… els YoGa!).
Tampoc hem inventat res de nou: la generació anterior de periodistes ja va inventar els Pepe de Barro; i els nostres col·legues nord-americans de la The Golden Raspberry Award Foundation (quelcom així com la Fundació dels Premis Gerd Daurada) fan entrega dels seus premis Razzies.
Los Catacric y los YoGa 