Yo me dormí y creo que otros muchos compañeros de profesión lo han debido hacer también, porque el término «soporífera» es que que más unanimidad ha conseguido en esta última ceremonia de entrega de los Oscar de Hollywood. Como muestra, echad una ojeada al blog de nuestros veteranos colegas de Fotogramas.
«Hollywood corona a Colin Firth en una gala «realmente» soporífera. Discursiva, aburrida, soporífera, previsible, rutinaria, constantemente atascada. La 83ª edición de los Oscar se recordará por su falta de imaginación y chispa, por la calidad, sin embargo, de los films presentados, y por haber premiado a una producción inglesa de época, “El discurso del Rey”, que se impuso a otras historias típicamente hollywoodienses y 100% contemporáneas.»
Sigue asombrando que una película que hace amable apología de una de las monarquías más rancias del mundo se haya llevado los premios principales, y que el discurso de Tom Hooper, el director del filme, incluyera un «hazle caso a tu madre». ¡Ay! Son tiempos de vuelta al pasado.
Jo em vaig dormir i crec que molts altres col·legues també ho han fet, perquè el terme «soporífera» és que que més unanimitat ha aconseguit en aquesta última cerimònia de lliurament dels Oscar de Hollywood. Com a mostra, doneu un cop d’ull al blog dels nostres veterans companys de Fotogramas.
«Hollywood corona Colin Firth en una gala» realment «soporífera. Discursiva, avorrida, soporífera, previsible, rutinària, constantment encallada. La 83ª edició dels Oscars es recordarà per la seva falta d’imaginació i espurna, per la qualitat, però, dels films presentats, i per haver premiat a una producció anglesa d’època, «El discurs del Rei», que es va imposar a altres històries típicament de Hollywood i 100% contemporànies.»
Segueix sorprenent que una pel.lícula que fa amable apologia d’una de les monarquies més ràncies del món s’hagi portat els premis principals, i que el discurs de Tom Hooper, el director del film, inclogués un «fes-li cas a la teva mare».
Ai! Són temps de tornada al passat.