Oliveira

Què fa un senyor gran com en Manoel d’Oliveira fent una seqüela de la buñueliana Belle de jour?
Doncs un «epíleg marcià» de l’obra de Buñuel, en paraules de l’Enric González, a El País del divendres, 8:
«Belle toujours és la pel·lícula més trash, decrépita, simpàtica, descarada i marciana que s’ha vist aquest any a Venècia. Cal tenir 98 anys i ser en Manoel d’Oliveira per a realitzar amb dos duros i quatre amics un film semblat a un epíleg de Belle de jour, la coneguda obra de Luis Buñuel, i sortir amb bé de l’intent».

Oliveira

¿Qué hace un venerable anciano como Manoel de Oliveira haciendo una secuela de la buñueliana Belle de jour?
Pues un «epílogo marciano» de la obra de Buñuel, en palabras de Enric González, en El País del viernes, 8:
«Belle toujours es la película más trash, decrépita, simpática, descarada y marciana que se ha visto este año en Venecia. Hay que tener 98 años y ser Manoel de Oliveira para realizar con dos duros y cuatro amiguetes algo parecido a un epílogo de Belle de jour, la conocida obra de Luis Buñuel, y salir con bien del intento».

Autocrítica

Ja sabem que no és excusa, que hem estat de vacances, que després treballem als festivals i que patatín i que patatán.
El nostre irònic comentarista d’ahir té tota la raó quan ens diu que «penqueu menys que un ventilador al Pol Nord», ja, ja, ja.
Ei… per què no col·labores amb nosaltres? És un bon acudit.

Autocrítica

Ya sabemos que no es excusa, que hemos estado de vacaciones, que luego están los festivales y que patatín y que patatán. Nuestro irónico comentarista de ayer tiene toda la razón cuando nos dice que «curráis menos que un ventilador en el Polo Norte», ja, ja, ja.
Ei… ¿por qué no colaboras con nosotros? Es un buen chiste.