Els YoGa 2006

El col·lectiu Catacric (Catalans Crítics) es va reunir la passada nit per atorgar els seus 17tens premis YoGa a la pitjor producció cinematogràfica de l’any 2005.
Anem per feina amb la llista de premiats i més a baix us explicarem alguns detalls de la deliberació.

Cinema espanyol
Pitjor pel·lícula: YoGa Chanquete a Camarón, d’en Jaime Chavarri.
Pitjor director: YoGa Soñando, soñando, acabé patinando, a Juanma Bajo Ulloa, per Frágil.
Pitjor actor: YoGa El pen(e)alty más largo del mundo, a Santi Millán, per Amor idiota.
Pitjor actriu: YoGa La cosilla de Adán, a Eva Cobo, per Pasos.

Cine estranger
Pitjor pel·lícula: YoGa China y Zorrilla, a El sabor de la sandía, de Tsai Ming-liang.
Pitjor director: YoGa Un poco de Magno es mucho, a l’Oliver Stone, per Alejandro Magno.
Pitjor actor: YoGa Legolas, ¿a dónde vas?, a l’Orlando Blom, per El reino de los cielos i Elisabethtown.
Pitjor actriu: YoGa Million Boba Baby, a la Renée Zellweger, per Cinderella Man.

Premis Especials
YoGa No dirigeixis que és pitjor, als actors Federico Luppi, Alexis Valdés i Liberto Rabal, pel seu debut com a directors.
YoGa Horror groc, a TOT el cinema de terror asiàtic.
YoGa Atracament a les tres, al Ministeri de Cultura per apropiació indeguda de El reino de los cielos, Sahara i A good woman (considerades com pel·lícules espanyoles a l’hora de computar a la taquilla).
Un dels nostres: YoGa Quin de-leite Méndez Leite, a la gal·la de la 20ª edició dels Premis Goya (sense oblidar la possibilitat de qualificar-la La nit més llarga)

Els Catacric també volen sumar-se a la moda dels extres, com en els DVD. Aquí els citem alguns. Al llarg de la deliberació dels jurats van sortir moltes més pel·lícules, directors i actors.
D’entrada, per exemple, el col·lectiu va decidir prescindir de candidats tan obvis com Ricardo Bofill i el seu Hot Milk, o Santiago Segura i els seus Torrentes i Borjamaris. No mereixen la nostra atenció: ja tenen prou publicitat i els nostres col·legues dels premis Godoy els han prestat tot l’espai que precisen.
Vaques sagrades del cinema més intel·lectual, com Robert Guédiguian (per Mi padre es ingeniero), Michelangelo Antonioni (per Eros), i del cinema més comercial, com Ron Howard (per Cinderella Man) i el citat Luppi, van ser seriosos candidats dels nostres YoGa al pitjor director.
Els actors citats van ser molts: des de Gérard Depardieu fins a Robert de Niro, passant per Dustin Hoffman, Tom Cruise, Colin Farell i Brad Pitt
I entre les actrius, Barbra Streisand i Angelina Jolie s’en van lliurar pels pèls.
També van haver-hi vots particulars per algunes referències al doblatge molt dolent de Kung-Fusió i Els Dalton contra Lucky Luke, que ja eren bastant dolentes per elles mateixes…
Però bé, com hi ha més anys per endavant, no es preocupin, que ja els tocarà.

Los YoGa 2006

El colectivo Catacric (Catalans Crítics) se reunió la pasada noche para otorgar sus 17º premios yoga a lo peor de la producción cinematográfica del 2005.
Vamos adelante con la lista de premiados, y más abajo les explicaremos algunos flecos de la deliberación.

Cine español
Peor película: YoGa Chanquete a Camarón, de Jaime Chavarri.
Peor director: YoGa Soñando, soñando, acabé patinando, a Juanma Bajo Ulloa, por Frágil.
Peor actor: YoGa El pen(e)alty más largo del mundo, a Santi Millán, por Amor idiota.
Peor actriz: YoGa La cosilla de Adán, a Eva Cobo, por Pasos.

Cine extranjero
Peor película: YoGa China y Zorrilla, a El sabor de la sandía, de Tsai Ming-liang.
Peor director: YoGa Un poco de Magno es mucho, a Oliver Stone, por Alejandro Magno.
Peor actor: YoGa Legolas, ¿a dónde vas?, a Orlando Bloom, por El reino de los cielos y Elisabethtown.
Peor actriz: YoGa Million Boba Baby, a Renée Zellweger, por Cinderella Man.

Premios Especiales
YoGa No dirijas que es peor, a los actores Federico Luppi, Alexis Valdés y Liberto Rabal, por su debut como directores.
YoGa Horror amarillo, a TODO el cine de terror asiático.
YoGa Atraco a las tres, al Ministerio de Cultura por apropiación indebida de El reino de los cielos, Sahara y A good woman (consideradas como películas españolas a la hora de computar en taquilla).
Uno de los nuestros: YoGa Qué de-leite Méndez Leite, a la gala de la 20ª edición de los Premios Goya.
(sin olvidar la posibilidad de calificarla La noche más larga)

Los Catacric también quieren sumarse a la moda de los extras, como en los DVD. Aquí les citamos algunos.
A lo largo de la deliberación de los jurados salieron muchas más películas, directores y actores.
De entrada, por ejemplo, el colectivo decidió prescindir de candidatos tan obvios como Ricardo Bofill y su Hot Milk, o Santiago Segura y sus Torrentes y Borjamaris. No merecen nuestra atención: ya tienen bastante publicidad y nuestros colegas de los premios Godoy les han prestado todo el espacio que precisan.
Vacas sagradas del cine más intelectual, como Robert Guédiguian (por Mi padre es ingeniero), Michelangelo Antonioni (por Eros), y más comercial, como Ron Howard (por Cinderella Man) o el citado Luppi, fueron serios candidatos de nuestros YoGa al peor director.
Los actores barajados fueron muchos: desde Gérard Depardieu hasta Robert de Niro, pasando por Dustin Hoffman, Tom Cruise, Colin Farell y Brad Pitt… Y entre las actrices, Barbra Streisand y Angelina Jolie se libraron por los pelos.
También quedaron flecos y con votos particulares algunas referencias al infecto doblaje de Kung-Fusión y Los Dalton contra Lucky Luke, que ya eran bastante malas de por sí…
Pero como hay más años por delante, no se preocupen, que ya pillarán.

La nit dels Goya

Una gala llarga, llarguísima, gairebé eterna… Quatre hores de Goyas… Qui aguanta fins a gairebé les 2 de la matinada? En això, els acadèmics del cinema espanyol no aprenen.
De moment, deixarem a l’Isabel Coixet i als guanyadors al marge per a aplaudir la presència de… un dels nostres: Carles Benpar, impagable amb la seva jaqueta (de quin color era? taronja vermellosa rosada?) i la seva corbata de cel·luloide, entranyable amb un discurs que només van haver d’entendre els apatxes (o eren els siux?) més cinèfils. I això, deixant clar que no ens fiquem amb el seu treball.
Potser ara el nostre benvolgut Diego Galán entengui per quina raó els Catacric encara no hem lliurat els nostres premis a lo més dolent de l’any: haguéssim rigut menys!
Bé, aquesta nit, hores abans de que es coneguin els nominats als Oscar d’aquest any, serà el torn dels YoGa. Els Catacric us oferirem demà la llista completa.

La noche de los Goya

Una gala larga, larguísima, casi eterna… Casi cuatro horas… ¿Quién aguanta hasta casi las 2 de la madrugada? En esto, los académicos del cine español no aprenden.
De momento, dejaremos a Isabel Coixet y a los ganadores al margen para aplaudir la presencia de… uno de los nuestros: Carles Benpar, impagable con su chaqueta (¿de qué color era? ¿naranja rojiza rosada?) y su corbata de celuloide, entrañable con un discurso que sólo debieron entender los apaches (¿o eran los siux?) más cinéfilos. Y eso, dejando claro que no nos metemos con su trabajo.
Quizás ahora nuestro estimado Diego Galán entienda por qué los Catacric aún no habíamos concedido nuestros premios a lo peorcito del año: ¡nos hubiéramos reído menos!
Bueno, esta noche, horas antes de que se conozcan los nominados a los Oscar de este año, será el turno de los YoGa. Mañana os ofreceremos la lista completa.

Premios

Diego Galán habla hoy de «Los premios críticos» en las páginas de El País.
Cita los Fotogramas de Plata y los del Círculo de Escritores Cinematográficos: ambos han coincidido en considerar La vida secreta de las palabras como mejor película del año. Prepárate, Isabel Coixet, que aún te faltan los Goya.
Por eso, es de agradecer que Galán nos citara: «Una pena que los premios YoGa, que unos críticos catalanes conceden a lo peorcito de cada año, no lleguen hasta el próximo lunes. El contraste hubiera tenido su oportunidad. Y su pizca de buen humor».

Premis

Diego Galán parla avui de «Els premis crítics» a El País.
Cita els Fotogramas de Plata i els del Cercle d’Escriptors Cinematogràfics: ambdós han coincidit a considerar La vida secreta de les paraules com millor pel·lícula de l’any. Prepara’t, Isabel Coixet, que encara et falten els Goya.
Per això, és d’agrair que Galán ens cités: «Una pena que els premis YoGa, que uns crítics catalans concedeixen a lo pitxor de cada any, no arribin fins dilluns que ve. El contrast hagués tingut la seva oportunitat. I el seu puntet de bon humor».