Paraules, paraules, paraules

El American Film Institute ha fet públiques les frases més famoses de la història del «seu» cinema, el d’Hollywood. Però els col·legues nord-americans que han votat la llista –uns 1.500 crítics i especialistes– són llestos: parlen d’ells; a l’enemic, sigui el cinema europeu o l’oriental, ni aigua.
Però, crítiques al marge, cal reconèixer-los la labor de recordar-nos diàlegs que han fet història … com la guanyadora, la frase usada pel Clark Gable per a acomiadar-se de Vivien Leigh a Allò que el vent s’endugué: aquesta «Frankly, my dear, I don’t give a damn» i no la suavitzada «Francament, estimada, m’importa un rave», encara que aquesta pugui sonar millor que l’altra.
Un suggeriment: visitin el seu espai web. És un plaer per a qualsevol cinèfil: es poden veure les llistes d’anys anteriors, com la dedicada a les 100 cançons més famoses, l’any passat, i els 100 millors herois i dolents, de l’any anterior…

Parole, parole, parole

El American Film Institute ha hecho públicas las frases más famosas de la historia de «su» cine, el de Hollywood. Pero los colegas norteamericanos –unos 1.500 críticos y especialistas– son listos: hablan de ellos. Al enemigo, llámese cine europeo u oriental, ni agua.
Pero, críticas al margen, hay que reconocerles la labor de recordarnos diálogos que han hecho historia … como la ganadora, la frase usada por Clark Gable para despedirse de Vivien Leigh en Lo que el viento se llevó: esa «Frankly, my dear, I don’t give a damn» y no la suavizada «Francamente, querida, me importa un bledo», aunque ésta suena mejor que la otra, la verdad.
Una sugerencia: visiten su espacio web. Es un placer para cualquier cinéfilo: podrán ver las listas de años anteriores, como la dedicada a las 100 canciones más famosas, el año pasado, y los 100 mejores héroes y villanos, del año anterior…